CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Buscant per la xarxa he trobat aquest poema que l'he trobat meravellós!!!
Compartiu-lo amb els que estimeu!!!!
Diu així...

Un infant negre, de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.
Cada rostre és un miracle. Perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.
La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i canviant,
que mai no reprodueix el mateix rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu i que t'enriqueix.

TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)